Buscando buenos restaurantes en Flandes
Estoy preparando un viajecito gastronómico a Flandes, os agradecería me recomendaseis algún restaurante interesante en Bruselas, Brujas, Amberes o Gante.
Probaremos las endivias gratinadas (“chicons”) y “la gaufre” de Bruselas; los mejillones fritos con patatas fritas; además de la butifarra belga, las gambas, los bombones, le boeuf bourguignon, la bouillabaise. El hutsepot es un guiso típico hecho con repollo, coles de bruselas, zanahoria y salchichas, también puede llevar carne y otras verduras. Y por supuesto hay que brindar con los distintos tipos de cerveza, existen más de 1.150 clases diferentes: la gueuze, la kriek y la kwak. En Brujas en la plaza de Markt se encuentra la zona de las mejores cervecerías. La taberna Eiermarkt es una de las más frecuentadas por los estudiantes. De Garre es otro de los sitios típicos con cervezas y quesos trapenses.
Platos típicos del país de Tintín
Mi exprofesor de francés Hubert me enseñó que “le stoemp” es un puré de patata belga que lleva también zanahoria, brócoli, coliflor, espinaca y otras verduras. También aprendí cómo hacer “Le waterzooi” una especie de caldereta con pescado o con pollo. Además Hubert recomienda comprar chocolate; un kilo de praliné en Casa Leonidas cuesta unos 38 euros. En nuestro viaje intentaremos visitar también Casa Godiva y Casa Neuhaus (el inventor del praline). En Brujas los artesanos del praliné invaden la zona turística, por lo visto una de las mejores es el Chocolade Line en la plaza de Simon-Steveinplein.
De momento, os dejo con este divertido vídeo sobre cocina belga. Ya os contaré mi experiencia por Flandes. Informa Alfredo Muñiz.
Relacionado: en el blog de Hubert podréis obtener mucha más información sobre la cocina belga con sus recetas pero viene en francés.
Jaume Fàbrega nos envía este interesante post:
LES NEULES, LES GOFRES I ELS BARQUILLOS
Les neules, originàriament- a l´Edat Mitjana- eren planes, ja que de fet el seu origen està en les hòsties sense consagrar, que en llenguatge eclesiàstic s’ anomenen hostia oblata, o “hòstia oferta”. D’ aquest nom en ve el francès oublie o l´espanyol oblea o el català oblea o oblia, ara en desús. El seu nom prové de la paraula llatina nebula, que és un tipus de “boira” molt poc densa, degut a la seva textura fina. La paraula catalana actual neula conserva a més el significat que ja tenia en llatí, i que és un tipus de calitja espessa que no arriba a ser boira baixa, i dóna nom a alguns llocs geogràfics, com Puig Neulós. En francès antic també existeix al paraula “nieule”, amb el mateix significat. La dita popular fa “Cada cosa al seu temps, i al Nadal neules”; és l’ època de l´any, en efecte, on són més típiques.
La neula, actualment, és un dels dolços més típics de la cuina catalana que es menja tradicionalment per Nadal. Acompanyen els torrons, se suquen en cava i de fet sempre s’han sucat en alguna mena de vi, particularment dolç. Aquest costum l´esmenta Francesc Eiximenis a Com usar bé de beure e menjar (s. XIV), on parla de les “neules espesses”. Tal com explico al meu llibre La cuina monàstica (2013) les neules eren una de les postres preferides pels frares, i no solament per Nadal. Se solien menjar sucades amb piment, un vi aromàtic amb espècies. Les neules es descriuen l’ any 1267: al convit de Nadal d’aquell any el rei Jaume I va oferir als seus més de cent comensals neules, pinyons i ametlles com a postres. Potser també torrons, que dels quals ja en tenim una recepta al s. XV. Ramon Llull les en parla a El llibre de les meravelles (1289). A Santes Creus i en alguns museus etnològics es conserven neulers. Són de ferro i pesants, per això hi ha l’ expressió “carregar algú amb els neulers”.
La idea d’enrotllar una hòstia, qui sap si ja amb la idea de sucar-la, segons la tradició es diu que la va tenir una monja i posteriorment monges i pastissers van anar perfeccionant la recepta. A la pasta bàsica de farina, aigua, clara d’ ou, sucre…més tard s’ hi afegirà vainilla, mantega, etc.
Actualment també n’ hi ha de farcides de torró de Xixona o cobertes de xocolata, xocolata blanca, etc. i també versions sense sucre (amb lactitol) per a diabètics o sense gluten per a celíacs. Una versió més gruixuda, típica de Catalunya s’ anomena “cubano”, que a l´estil de Cuba, ara associem amb els gelats. També cal distingir entre neules de pastisseria, artesanes i industrials, les primeres molt més bones. Totes tenen la forma d’ un tub més o menys cilíndric, algunes més de diàmetre més ample que les altres.
A Espanya hi ha els barquillos, que s’ hi assemblen, però solen tenir una composició diferent i són més amples d’ un costat. Procedeix de la Mancha, i és costum a Madrid vendrel`s al carrer.
Quan les neules eren planes tenien dibuixos, relleus, escuts, emblemes, frases, etc. També hi ha les neules amb decoracions perforades que es tiraven a les catedrals en el oficis de Nadal, i a França per la Pentecosta, tradició que ha arribat fins avui a Mallorca. Les neules planes , amb relleus, encara són vigents a França, Bèlgica, Holanda, Suïssa, els Estats Units etc: brätzeli suïssos, wafels anglesos, Waffels alemanys, wafels neerlandesos, vaffel noruecs, väffa suecs… Actualment, entre nosaltres, són famoses les gofres- nom que proposo- de Bèlgica on són famoses les de Brussel.les i les de Lieja. Se solen farcir amb xocolata, Nutella, etc. La gaufrette- diminutiu francès de guafffe- és una galeta seca en català napolitana, amb diverses capes d’ oblea farcides de xocolata, avellanes, coco, etc.
NEULES
Necessiteu un estri que serveix per elaborar aquestes característiques pastes, el neuler.
A l’ Edat Mitjana les neules solien tenir una forma plana o de mitja lluna. Actualment, els estris amb què es preparen aquestes pastes no són els mateixos d’abans i, per tant, adopten formes diferents: en tots els casos, són unes postres que, a Catalunya, no falten mai per Nadal. Es posa una porció de pasta al neuler i, en calent, s’ enrotlla amb un petit pal cilíndric, del gruix d’ un retolador corrent.
Ingredients
1 kg de farina fluixa
1 kg de sucre
Aigua, la que admeti
3 rovells
100 g de mantega
Essència de llimó
vainillina
Elaboració
En un bol barregeu la farina amb el sucre; de tant en tant afegiu una mica d’aigua a la barreja fins a aconseguir una massa cremosa. Barregeu-hi els rovells i continueu treballant amb el batedor. Tot seguit hi afegiu la mantega fosa (però no bullint). Un cop la barreja sigui homogènia, si cal en rebaixeu la textura amb una mica d’aigua o llet. Us ha de quedar una massa que, tot i ser espessa, pugui córrer sobre el neuler (com la d´una crep) passeu-la per un colador, a fi d’ assegurar que no tingui grumolls.
Notes
Les neules es poden deixar planes, per a certes elaboracions de pastisseria i postres- per exemple, es poden farcir amb fruites- o enrotllar-se, amb uns molls especials.
Podeu substituir ell llimó per pela de llimona natural ratllada molt fina i la vainil.lina per vainilla natural en pols
Per fer-les, si no disposeu d’ un neuler, feu servir una paella de creps.
AL REDEDOR DE LA GRAN PLAZA HAY MUCHOS RESTURANATES CON LAS TÍPICAS ESPECIALIDADES FLAMENCA: MEJILLONE,S PATATAS, HUTSEPOT, ANGUILA, “CHICONS” (ENDIVIAS, ETC.. TAMBIEN TE RECOMIENDO LAS BOMBONERÍAS,, DE BRUJAS , AMBERES, GANTE, ETC
El hutsepot es un guiso con repollo, coles de bruselas, zanahoria y salchichas, también puede llevar carne y otras verduras.
Chicons son endivias